Última parada, Seattle, això segueix sent espectacular

Ja hem passat dels 18 Gb de fotos i encara ens queden uns dies a Seattle, operació Vancouver cancel.lada.
Aquí estem com a casa, ens costarà marxar (necessitaran aigua calenta i un raspall de púes).
Seattle és diferent, però no menys espectacular, és una ciutat que es troba entre un fiord i el llac Washington que té un llaquet més petit al mig, el llac Union.
L'envolta una natura d'una riquesa impresionant! De moment ho hem vist en foto, esperem que dissabte faci bon temps i puguem anar d'excursió a Mount Rainier amb els nostres amics que són els que ens faran de guies.
Estem en un barri residencial molt tranquilet i ple de casetes típiques "american style": casa de fusta amb porxo i balancí, jardinet i ranxera a la porta.
Hem visitat els locks, la resclosa que hi ha al mig de la ciutat on vam veure com pugen els salmons a contra corrent. I on també hi havia una foca banyant-se tranquilament.
El símbol per excel.lència, l'Space Needle, una torre on vam gaudir de la panoràmica de la ciutat.
El Public Market, una excentricitat dins del món del capitalisme, salmó i parades per tot arreu. Just al costat hi ha un carreró, Post Alley, on hi trobem una obra d' "urban art" (el que a casa en diríem una marranada), una paret plena de xiclets de tots els colors.
El primer Starbucks de tots, on no vam entrar. Per fer un cafè car on no t'hi pots remenar de gent que hi ha... no val la pena. Fem la foto de rigor perquè té un logo diferent, el primer, i és sense censura (a la sireneta se li veuen les popes).

Visita a Dowtown per veure com és el centre financer de la ciutat on vam pujar al gratacels més alt, la Columbia Tower, on a la planta 40 hi ha un Starbucks.
Des de Dowtown vam agafar el Monorail (a lo Simpson Style) per anar cap al Museu de la Música, obra arquitectònica de Frank Gehry (conegut per doblegar pots i llaunes i convertir-los en edificis mundialment famosos i posturils), on a l'Ubald li queia la baba. Hi ha tota la trajectòria de Nirvana, Jimmy Hendrix i altres icones musicals i de ciència ficció. Aquí vam fer dos adopcions més ;)

I per petició popular... la boda.

Ja hi ha dos missatges que ens demanen fotos de la boda (WTF!)

Les bodes a Las Vegas són un clàssic i si hi vas un cap de setmana d'agost segur que en veus. En vam veure de tots colors, fent-se fotos entre màquines escurabutxaques, als jardins dels hotels i a qualsevol lloc que et puguis imaginar. 

Només en vam fotografiar una que estaven a punt de fer unes fotos a davant de les fonts de l'hotel Bellagio i teníem esperances que caiguéssin a l'aigua.... 

Una parella de San Francisco també va ser víctima de la nostra màquina de retratar. 

Veient l'interés que hi teniu us pengem les fotos de boda que tenim. Si en trobem alguna més rebreu la corresponent instantània.

Només un aclariment, també voleu fotos de comunions?

Camí a Yosemite / Supervivència nivell 1

Lloguem un cotxe per anar a Yosemite, aquest cop un utilitari de debò... (Optimisme = 100%)

Amb el nostre Focus enfilem la sortida de San Francisco i, com no podia ser d'altra manera ens posem enmig de l'hora punta... Cinc carrils plens com un ou i més que n'hi hagués hagut! (Optimisme = 95%)

El viatge estava pensat per durar unes 4 horetes... Però l'incendi que ronda Yosemite ens ho va complicar. Teniem clar que la carretera principal d'accés estaria  tallada i hauriem d'entrar donant més volta però... Com coi arribem a aquella ruta? 

Els americans, molt majos ells, van posar cartells lluminosos que indicaven que la carretera està tallada, que tenies que agafar l'altra, però ni una pista de com agafar-la!!! (Optimisme = 80%)

Continuem per la carretera principal fins arribar a l'encreuament per enfilar cap al parc. Allí hi ha un altre cartell anunciant el camí tallat i una freqüència de ràdio on hi ha les últimes notícies. Parem el cotxe en plena nit a la voravia d'una carretera desolada, aprenem com funciona la ràdio del cotxe que té més botons que l'Enterprise i escoltem una grabació amb caire apocalíptic i digna d'un holocaust zombie, que va repetint amb veu monòtona i constant tres frases amb la informació que ja coneixíem. Esperem que no aparegui cap sonat amb una motoserra. (Optimisme = 60%)

Veient que ja són les 11 de la nit, enfilem alegrement la ruta principal cap al parc, es a dir de cap a l'incendi... (A lo loco!)

Uns quilòmetres més endavant trobem un punt d'informació i hi veiem un cotxe. Decidim parar i contrastar la informació que tenim (les tres frases dels zombies). Resulten ser dos nois espanyols que només havien entés dues de les tres frases... (Optimisme = 50%)

Al més pur estil "Walking Dead" algú ha deixat un plànol fet a mà penjant del vidre de la caseta...

Compartim dades amb els nois, tenen provisions i la certesa de que hauran de dormir al cotxe, no es poden registrar a l'hotel passades les 22h i d'això fa més d'una hora. I nosaltres, fins a quina hora podem entrar? No ho sabem. (Si llegeixes aquesta parrafada recorda'm que al tornar et dec una cervesa).

Ens posem en "mode supervivència" i optem per fer cas al tros de paper de llibreta amb un mapa fet a mà. "És la nostra única oportunitat", "Què més podem fer?" Els nois tenen provisions i cervesa, no patiran massa. 

El tenir que passar per pobles que es diuen Mariposa i El Portal, no dóna gaire confiança. El no trobar ningú en tot el recorregut tampoc. El cansament es comença a notar... Sort que no es un holocaust zombie (Optimisme 40%).

La possibilitat de tenir que dormir al cotxe tenint hotel a San Francisco i "una tenda" al mig de la vall de Yosemite va creixent al mateix ritme que decreix l'optimisme.

Cau un port de muntanya. Cau el segon. Arribant a la part més alta es veu la claror i el fum de l'incendi a l'horitzó (optimisme =30%)

Més per avorriment que per gana ens crospim les privisions que duiem. Si fos una invasió zombie seriem pell.

Creuem el poble anomenat Mariposa. Es tracta d'un carrer amb 4 cases, 1 benzinera i 15 banderes americanes i, per sort, no hi ha rastre de zombies.

De fet, el que menys gràcia ens fa és que arribem al parc i no hi poguem dormir. Hauriem de fer una quilometrada ja que, amb tot el que portem és bastant probable que un Yogui qualsevol ens vingui a dir bona nit. (Optimisme = 20%)

43 milles després de Mariposa creuem el cartell d'entrada al parc. Ni rastre del poble El Portal, els zombies se l'han cruspit, segur. (Optimisme = 10%)

Esquivem alguns arbres i algunes roques que apareixen al mig de la carretera i arribem a Curry Village, el nostre destí. Ara només falta que puguem entrar i no tinguem que fer mitja volta per dormir segurs i a dins del cotxe!! 

Entrem. 

Veiem llum a recepció....

I podem registrar-nos!

En cinc minuts som a la tenda que resulta ser molt millor que alguns hotels on hem fet cap.

PD: Mai més hem tingut notícies dels dos nois.

Living Yosemite

Comencem el dia a Yosemite, no se'ns ha menjat cap ós i esperem que les coses que varem guardar a la gàbia tampoc. El cansament del dia anterior es nota i no anem massa bé de temps. Cua de tres dies als lavabos... 

Anem a esmorzar, necessitem carregar les piles: ous remenats, patates, bacon, torrades, melmelada, mantega, formatge fresc, cafè i un tallet de síndria per compensar el colesterol.

Anem a buscar el bus per baixar a l'estació i agafar el trenet del tour turístic del parc.

Al pujar li preguntem al conductor si és el bus correcte i li diem que tenim el tour a les 10h, falten 10 minuts, ens mira i ens diu que no arribarem a temps, OMG!!!

Ens diu que passem i ens assentem (creuem els dits). Un cop asseguts veiem que agafa l'emisora i avisa a algú de que ens porta a l'autobus... és bona senyal pensem, saben que anem cap allí.

De cop i volta, parem i el conductor ens crida, es veu que havia avisat a un company que en tres, dos, un... passa pel costat i ens portarà a l'estació directes!!! (no hi ha paraules per descriure l'atents que són).

Són les 9:58h i arribem a l'estació on pugem al trenet per fer el tour turístic.

Aquí us deixem una petita mostra fotogràfica del que és la Vall de Yosemite (un 5% del parc):

Pau i amor i els dolents a la garjola

Quart dia a San Francisco, visitem el barri hippie i el barri gay.
Passeig per High Ashbury, aparadors plens de colors, símbols de la pau, flors... carrers plens de botigues que amaguen la història d'objectes d'altres temps i que ara estan a l'última! Moda vintage, hypster... en fi, tot allò que fa un parell d'anys et semblava orter i cursi i ara t'encanta i apassiona, tot i així és una visita recomanable 100%. I no ens oblidem de les botigues de discos, on he hagut de lligar curt a l'Ubald!!!!
Acabem la visita al barri hippie i anem a bucar el bus que ens porti cap a Castro, el barri gay.
Estem a la parada, com que no hi ha lloc als seients, ens posem a aguantar la paret de l'edifici que hi ha darrera de la parada i deixem un fi passadís entre nosaltres i la parada de bus perquè pugui passar la gent.
Estàvem mirant a veure si venia l'autobus quan de cop i volta s'acosta per la vorera, un noi d'uns 35 anys llargs, negre i gras, amb texans amples i caiguts, samarreta blanca amb la camisa de quadres per damunt i un mocador lligat al cap com si fos un gorro, arrossegant els peus i bebent un refresc del McDonald's amb una palleta... un americà més amb qui no t'hauries fixat.
Doncs bé, justament quan estava davant nostre, ve per darrera seu un noi amb bici i se li tira a sobre, caient tots dos als nostres peus...encara no havien tingut temps de caure a terra que ja teníem allí tres bicicletes més amb polícies uniformats i armats. L'emmanillen i el comencen a registrar... segurament era un camell de la zona Al cap d'uns minuts arriba el cotxe patrulla i cap a dins.
El crim mai descansa... ni al barri on regna la pau i l'amor.
Arriba el nostre bus i marxem cap a Castro, el famós barri gay.(ja us penjarem fotos).

Yosemite (no, en Yogui viu a Yellowstone...)

"Marxem al parc de Yosemite a gaudir de les vistes i de l'espectacle de la natura.

Tornarem a escriure aviat si no se'ns ha crospit un ós.  ;)"

Això és el que teniem preparat per deixar-vos escrit, però la carretera d'accès al parc està tallada per un incendi dels que fan història i ara per ara no sabem si hi podrem fer cap.

 [veu de Matias Prats on]

Seguiremos informando.

[veu de Matias Prats off]

Ja estem altre cop a San Francisco.
Després de 12h de cotxe no ens queden forces per escriure res més avui, però no patiu que us explicarem la sortida.
Aquí us deixem una "picture" perquè aneu fent boca...